Tercera (ara definitiva)

Ens els darrers posts, abans de la feina del Molt Honorable de forçar el tancament de TV3, vaig dedicar-ne dos d'ells al tema de la meua jubilació voluntària - Primer pas i Segona passa (quasi definitiva)- i ara, com veieu al títol, ve la continuació i final de la sèrie.
El dia 15 de març, dimarts, ha acabat el termini per poder renunciar a la soŀlicitud de la jubilació voluntària i, per tant, em puc considerar, oficialment, un home en els seus últims mesos de treball actiU remunerat. A finals d'aquest curs acabaré la meua tasca activa que sempre ha estat en el món de l'ensenyament.
Sé que la majoria de vosaltres em direu que ara he de disfrutar fent allò que vulga sense cap lligam ni horari i totes eixes coses i, per tant, si voleu, us podeu estalviar de contar-m'ho (però per mi, no us talleu).
És així, efectivament, però poseu-vos al meu lloc i penseu que és normal que em senta davant d'una situació nova i això em provoque una incertesa que, un poc cagadubtes com sóc, em fa estar una mica amoïnat pel futur i alguns dies em fa dormir malament.
Ja sé que aquests pensaments seran transitoris i que, amb un poc de temps, acabaran passant amb l'ajuda de la meua família i dels companys i amics. Jo, per la meua banda, seguiré fins el darrer dia treballant amb les mateixes ganes i dedicació que he posat tota la meua vida professional.
Alguns de vosaltres, a hores d'ara, estareu pensant per què he soŀlicitat la jubilació i m'estalviava aquestes cabòries. La veritat és que, pensant-ho fredament, havia de demanar-la per vàries raons.
Crec, de veritat, que és necessari donar pas a generacions noves en l'ensenyament i, tal com estan ara mateix les coses, això és difícil si no és substituint el professorat veterà. Jo mateix, en la meua pròpia família, tinc alguna persona esperant per poder accedir a l'ensenyament i no hi ha places disponibles.
Així mateix, he estat des de fa molts anys afiliat a un sindicat des del qual, en companyia d'altres, es va aconseguir aquesta jubilació voluntària que ara acaba i he signat i m'he manifestat per la continuació de la mesura. Pense que és bastant conseqüent demanar la jubilació.
A més, i aixó és una broma, jo sóc de La Font d'en Carròs i als fonters sempre hem tingut fama de cabuts. Fa ja algun temps  vaig dir que no estaria jo treballant quan tinguérem l'Institut nou. Així que és necessari que em jubile ara que anem a tenir nou Institut a Pego.
Espere poder anar al nou centre com a visitant. Estaré sempre a disposició dels companys i companyes de Pego pel que necessiten de mi.