Què celebra aquesta gent?

Diuen que celebren que avui fa 33 anys es va realitzar el referèndum per la constitució de 1978.
Espere que no siga ja delicte el que em va passar aquell dia.
Recorde bastant bé com n'estava de content perquè havia aconseguit sumar dues abstencions en aquell referèndum.
Es veu que en aquella època això dels censos electorals no estaven molt ben acabats i jo estava censat dues vegades, una a La Font i una altra a Oliva on m'acabava de venir a viure des del mes de juny.
Reconec que no vam tenir molt èxit els partidaris de fer triomfar l'abstenció aquell dia perquè els adversaris eren molts i poderosos.
Alguns dels més joves us preguntareu, per qué l'abstenció? Era necessari fer visible el descontent que els nacionalistes valencians sentíem davant el resultat d'aquells mesos de negociacions constitucionals. On quedaven les esperances dipositades en aconseguir els drets a una autonomia de primera? Per què nosaltres no érem dignes d'entrar al club dels grans? Per què s'estava vetant la possibilitat de ajuntar-nos en un futur amb altres comunitats autònomes? Per què ens havíem se conformar amb el fatídic article 143?
Totes aquestes qüestions i algunes altres feien que no poguérem votar a favor d'aquella constitució. Potser penseu que allò raonable haguera estat votar no en le referèndum. El que passa és que aquella posició la van adoptar des de molt al principi els de l'extrema dreta ( recordeu aquells articles de l'Aznar al diari de Valladolid) i no vam creure oportú sumar-nos a aquella gent.
Només faltava que al setembre d'enguany, els PPSOE s'inventaren una reforma constitucional sense comptar amb ningú mes.
Així que, efectivament, des d'aleshores no tinc res que celebrar els 6 de desembre.

Signatura de suport a la concentració cantina Pego

Pots donar suport a la concentració del dia 1 de desembre contra la injusta concessió del bar-cantina de l'IES Enric Valor de Pego per part de la Conselleria d'Educació.

Carta oberta a l'Administració educativa sobre la concessió de la cantina de l'IES Enric Valor de Pego

Amb la col·laboració de Tomàs Llopis hem elaborat una carta oberta a l'Administració educativa sobre la injustícia que, al nostre parer, s'ha produït amb la concessió del bar-cantina de l'IES Enric Valor de Pego. Diu així:

"Se efectúa propuesta de adjudicación a favor de la oferta presentada por Litra Land Uni, S.L. , que ha obtenido un total de  74,39 puntos (Canon 1,85 puntos, Lista de precios 59,89 puntos, Personal 1,00 punto, Inventario 4,40 puntos y Mejoras 7,25 puntos), y se ha considerado la oferta más ventajosa para la Administración."

Així es resol la concessió del bar-cantina de l'IES Enric Valor de Pego. S'ha considerat l'oferta més avantatjosa per a l'Administració (amb majúscules perquè quede clar qui és ací l'important) però..
Què era el que més interessava a la comunitat educativa del Centre?
Què interessava més a tots els sectors representats al Consell Escolar del Centre?
La resposta era evident i així se li fa ser saber a l'Administració en un escrit aprovat pel Consell Escolar: desitjàvem que es quedara Víctor Pons per la seua tasca en els darrers anys tant en les pures funcions de servir al bar com en altres comeses de cohesió social i de col·laboració contínua amb totes les activitats que se li demanaven o que ell feia espontàniament perquè se sentia integrat en el nostre projecte educatiu.
On està la valoració que li mereixen a l'Administració els escrits de la direcció en nom de tots els sectors de l'Institut?
Hem estat repassant les actes de l'obertura dels diferents sobres que es van presentar a la concessió i no hem vist valorada enlloc l'opinió del centre, que s'havia adjuntat.
Quina valoració mereix per a l'Administració el fet que un treballador autònom que ha estat els darrers vuit anys servint el centre, coŀlaborant en les seues activitats, servint productes de molta qualitat quede a l'atur i haja de començar de nou la recerca d'un incert lloc de treball en les circumstàncies actuals?
Aquesta valoració no la veiem tampoc enlloc de tota la documentació publicada.
Quina esperança té l'Administració que una empresa (provinent del sector de la construcció i immobiliari) a la qual se li han concedit vuit cantines en diferents Instituts i sense cap arrelament al  nostre poble ni a la nostra comarca ni al sector de l'educació, ni gens d'experiència en hostaleria, oferesca la qualitat que es mereix l'alumnat i el professorat del nostre centre?
En principi no tenim dades per a dubtar de la qualitat que puga oferir el nou concessionari però és natural que pensem que difícilment podrà aportar tot allò que ha aportat Víctor Pons al llarg dels anys: implicació en la convivència, atenció familiar a l'alumne, participació en projectes i activitats –desdejuni saludable, activitats de final de trimestre, atenció especial a alumnes que han col·laborat en activitats, etc--. I desconfiem perquè aquestes qüestions no s'han plantejat als altres peticionaris i, per tant, no s'han valorat. Què estaran disposats a aportar per a afavorir la convivència, la resolució de conflictes i l'educació fora de l'aula?
Una altra qüestió que ens té sorpresos és que, per a nosaltres, resulta contradictori el fet que en totes les convocatòries de l'Administració es té en compte l'antiguitat i els serveis prestats anteriorment pels candidats i, en canvi, en aquest cas no se'n fa ni menció. No voldríem pensar que un barem, fet d'aquesta manera, té la intenció d'afavorir algun candidat sense mèrits.
Nosaltres hem donat les respostes a totes aquestes qüestions. Ara esperaríem que fóra l'"Administració" la que responguera i no tan preocupada per un "avantatge" per a l'Administració, que ens agradaria conèixer de més a prop, sinó per un model d'educació que ha donat uns resultats excel·lents i que ara l'”Administració” vol canviar amb criteris poc justificables.
Ens agradaria conèixer eixes llistes de preu que tant han valorat per a la concessió.
Ens agradaria saber si són comparables (quant a qualitat) els productes de totes les llistes examinades.
Nosaltres opinem, a més, que la convocatòria, la mecànica de la resolució i la mateixa resolució creen un conflicte de competències amb el consell escolar, que és qui deuria ser l'encarregat de decidir sobre totes les qüestions que afecten el funcionament del centre. Baste en aquest sentit la constatació que la direcció del centre ni tan sols ha estat cridada per a formar part d'una comissió que havia de decidir una concessió tan important per a la vida escolar.
En fi, al nostre parer, ens trobem davant d'una injustícia que cal reparar si es vol que els administrats (comunitat educativa de  l'IES Enric Valor de Pego) puguen confiar en l'Administració.

Per la memòria de Miquel

No vull deixar passar el dia d'avui sense escriure unes paraules en record del meu germà Miquel.
Per què avui? Resulta que va faltar el dia 17 de novembre, fa justament dos anys després de dos mesos de patiment per a ell i per als seus.
En aquella ocasió vaig fer unes reflexions en un post que vaig titular Maleït dimarts i que us enllace ara per si voleu recordar-lo o no ho vau llegir aleshores
Dos anys en el quals no ha passat cap dia sense que recorde la seua presència i recorde la seua Lola i els seus fills Miguel i Ana.
Molts coneixeu les reflexions d'Ana al seu bloc que en moltes ocasions ha recordat de manera molt emocionant el seu pare.
Un record emocionat per Miquel. DEP

Dubrovnik (3). Viatge a Mostar.

No us penseu que he estat a Dubrovnik des del 12 de setembre fins avui. L'altre dia ( dia 30 de setembre) em deien pel carrer que si acabava d'arribar perquè anava publicant coses i enviant fotos del viatge. Però no, vaig tornar el dia 19 de setembre després de set dies. El que passa és que el viatge em va resultar magnífic i tinc moltes coses acumulades per dir, si algú vol sentir-les.
En el primer dels post sobre Dubrovnik, on reflexionava sobre la promoció turística de laciutat en contrast amb el que es fa per ací (llegiu Gandia, Oliva, etc.) ja vaig anunciar que volia dedicar unes lletres al viatge que vam fer a la ciutat de Mostar en Bòsnia i Herzegovina i que em va impressionar. Això és el que pretenc fer ara.
Mostar està a uns 150 km de Dubrovnik però la carretera adriàtica té (que té unes vistes magnífiques) té també moltes corbes i, afegint-li els passos frontereres, el viatge dura al voltant de tres hores.

Dubrovnik (2). Primer dia

Al post anterior vaig dir que intentaria escriure algunes coses sobre els dies a Dubrovnik i, després de l'inicial amb consideracions genèriques sobre turisme, he decidit fer una relació de cada dia del viatge que am fer amb la Xelo.
El primer dia real del viatge va ser dimarts 13 ja que dilluns el vam dedicar al viatge i arribàrem a l'hotel bastant tard.
Dimarts ens vam alçar bastant matí (cosa gens difícil en aquelles terres on es fa de dia més d'una hora abans que ací) i vam anar cap a la ciutat vella en bus (el núm 6 per si aneu alguna vegada cap als hotels de la península de Lapad).
l'entrada a la ciutat vella es fa sempre per la porta de Pile i només entrar a la ciutat te n'adones de la meravella de ciutat que et disposes a visitar.
La primera cosa que et trobes és la font de'Onofrio que domina tota la plaça d'entrada i darrera d'ella la famosa Placa o Stradum que és el carrer principal de la ciutat.
Vam dedicar tot el dia a caminar pels carrers i les places, a visitar alguns edificis bellíssims com ara el Palau del Rector, l'església dels Franciscans, l'església de Sant Blai (patró de la ciutat i omnipresent), la catedral, el palau Sponza (amb una impressionant sala dedicada als morts en la darrera guerra civil de 1991-92), columna de Rotllà, torre del rellotge...
De tota manera, el que més em va impressionar aquell dia va ser la passejada pels carrers laterals, sobretot els de la part esquerra en el sentit Pile-Port Vell, aquells carrers empinadíssims i tan estrets.
Cap a migdia vaig tenir el primer contacte amb una de les coses que més m'han agradat al viatge, la cervesa de Croàcia que és, en general, molt bona encara que no la serveixen tan fresca com ens agrada per ací i com requereix la calor intensa que feia aquells dies.
Per dinar vam anar a un restaurant on serveixen bàsicament peix i que recomane si alguna vegada us perdeu per allí. Es tracta del restaurant Proto i està situat al quart a cinqué carreró de la dreta en la direcció Pile-Port Vell. Ens van servir uns calamars (sempre presents a totes les cartes d'aquella part de Croàcia) i un peix blanc molt bo (lamente no recordar el seu nom ni en català ni en croat) amb un vi blanc de la varietat Poŝip molt recomanable.
Vam tenir temps per la vesprada de pujar a la muntanya que hi ha apegada a la ciutat que té un nom impronunciable -SRD- on es puja amb un telefèric i des d'on hi ha unes vistes de la ciutat magnífiques.





















Les fotos més interessants d'aquell dia les podeu veure a l'àlbum de Picasa

Dubrovnik (1)

Hem estat amb la Xelo uns dies a Dubrovnik. Unes cròniques del viatge les faré, potser, més endavant amb un comentari específic que vull fer d'una excursió a Mostar. Ara només volia fer una reflexió sobre el turisme, Dubrovnik i les ciutats que vosaltre vulgueu afegir. La ciutat i tot l'entorn estava ple a vessar durant tota els dies que hi hem estat. A partir de les 9 del matí i fins a ben passades les 12 de la nit estava tot pleníssim. Aleshores vaig fer algunes preguntes i resulta que:
  • No han fet cap correguda de bous en tot l'estiu.
  • No han vist per allí Julio Iglesiaa ni Tom Jones.
  • El mercat "medieval" el fan cada dia de veres i sense semblar carnaval.
  • Hi ha una Orquestra Clàssica professional que actua dues vegades per setmana a l'estiu.
  • Grups musicals cada nit en un o d'altre lloc (quartets de corda, quintet de metalls, duos, etc.).
  • Una xaranga cada tarda de diumenge amb músics de vent i majorettes.
  • Hi ha un festival musical que dura tot el mes d'agost
Proveu a posar similituds i diferències i ja em conteu

1 de setembre

Feia més de 30 anys que sabia molt bé on seria i què faria cada 1 de setembre a les 8 del matí: estaria examinant de matemàtiques pendents de cursos anteriors i/o de matemàtiques de COU o de 2n de batxillerat darrerament.
Aquest any no he anat a l'Institut a les 8 del matí malgrat que això no ha servit per llevar-me més tard. Abans de les 7 del matí ja era dempeus sense cap obligació concreta. Normalment, amb Xelo, anem a caminar cada matí a la mar o pels carrers d'interior (si anem amb les gosses), però avui hem decidit posar-nos a treballar en l'hortet d'enfront de casa (sempre hi ha feina en l'hortet) llevant brosses, arrancant unes fesoleres, sembrant unes faves (a veure si en fem de ben primerenques) etc.
Crec que m'ha vingut bé que no anàrem a caminar i férem un exercici físic més fort perquè d'aquesta manera no he estat contínuament pensant en el meu primer dia de jubilació.
Fins ara (11,45 h) hem estat ocupats en feines de l'hort i de casa però ja tenia ganes d'agafar l'ordinador i escriure estes reflexions ximples.
Ja sé que m'he d'adaptar i que la gent em felicita pel carrer quan em veu i em diu que és una benedicció el que m'ha passat i que les generacions futures no ho podran fer i...
Però avui per avui encara em domina una sensació estranya de fi de cicle i de no saber si el nou cicle serà profitós.
Amenace en seguir contant les meues cabòries. Si voleu, podeu deixar de llegir-les o, si no, podeu opinar i dir la vostra.
Seguiré de manera continuada tot allò relacionat amb l'eduació i, més concretament, amb l'ensenyament secundari i aniré opinant sobre aquestes coses.
Per a la tarda, o demà, la meua opinió sobre les "retallades" de la Comunitat de Madrid o de Castilla-La Mancha que (és ben probable) no tardaran a passar cap ací.

De nou, la família a les Illes

En la primera setmana d'agost estàvem (Xelo i jo) passant uns dies a Eivissa, amb Maria que ja sabeu que hi treballa quan una de les últimes nits vam rebre una trucada de Ferran, cosa habitual. Però el que no va ser habitual era el contingut de la trucada que va començar, més o menys, de la següent manera: Tinc una bona mala notía que donar-vos.
Xelo es va espantar una miqueta però, de seguida, Ferran ens va explicar què passava. En una relació provisional de places per al Conservatori Superior de Canàries li havien donat plaça de Musicologia per a tot el curs. La notícia, contada així, era magnífica perquè és això al que es vol dedicar Ferran i era mala perquè siginificava que havia d'estar altra vegada durant un llarg temps separat de Cristina.
En els dies posteriors tots hem estat pendents de la confirmació, o no, de la notícia quan, finalment, el dia 19 s'ha publicat el llistat definitiu de les places i Ferran se'ns va cap a Tenerife a partir de l'u de setembre. Cristina s'haurà de conformar amb veure'l al Skype i les vegades que, suposem, que farà a sovint. El treball li servirà d'experiència i li proporcionarà punts per poder optar a una plaça més acostada. Com deia Kavafis i Llach: Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels...
Tot això m'ha fet recordar el post que vaig escriure pel febrer de 2010 en la primera destinació de Ferran a Tenerife, titulada La meua família a les illes que podeu llegir en aquest enllaç.

Què trist!

La nit de dimecres 20 de juliol de 2011 serà recordada en la petita història de l'Associació Artístico-Musical d'Oliva com una nit trista.
La raó està en la renúncia del director de la Banda Simfònica de l'AAMO, Lamberto Olmos Saturnino, a seguir com a director.
Es va acomiadar dels músics assistents a l'assaig perquè el dia abans havia presentat la dimissió immediata. La raó que va donar va ser que dilluns el president de l'AAMO el va informar d'una assemblea de músics que havia tingut lloc el dia 12 de juliol (a la qual no va assistir el president). En ella, segons el que li va contar el president, s'havia parlat de la renovació de la direcció de la banda perquè semblava un cicle acabat. Lamberto va decidir aleshores plegar com a director de forma immediata.
 Com que no sabíem exactament si se li havia explicat de forma correcta el contingut de l'assemblea, els músics assistent a l'assaig, per veu de Salva Mena, li van comunicar al director les conclusions consensuades en ella.
A grans trets les conclusions van ser:
  • Efectivament, semblava que calia un canvi en la direcció perquè bastants músics no s'hi trobaven a gust pel tipus de repertori i pel contingut dels assajos que es feien darrerament.
  •  La trajectòria de Lamberto a la nostra banda i orquesta ha estat , en general, bona i no es podia consentir que acabara el seu cicle de mala manera com havia estat el cas dels tres o quatre últims directors de la nostra Associació.
  •  Per tant, es proposava que, el més aviat possible, la Junta Directiva de l'AAMO fóra informada de l'asemblea i que, si ho consideraven oportú, negociaren amb el director la fi del seu cicle amb un comiat com es mereixia, és a dir, amb un concert o bé al Palau de la Música (el 2 d'octubre) o bé a casa per Santa Cecília.
  • Els músics, per la seua banda, es comprometien a posar tota la carn a la graella per fer un concert digne del gran comiat que es mereixia Lamberto.
  • També es valorava negativament la quasi nuŀla comunicació que rebien els músics per part de la junta i es demanava que havia de millorar molt aquest aspecte.
  • En l'assemblea es va criticar també l'absència del president que, segons sembla, formava part de la comissió de banda simfònica (en l'assaig de dimecres, el president va aŀlegar que l'Assemblea s'havia convocat sense comunicar-li-ho a ell).
Lamberto, després de les paraules dels músics, es va ratificar en la seua decisió de dimitir de forma immediata tot dient que no li agradaven els concerts de comiat i que, a més, seria desagradable per a ell haver d'estar dirigint assajos a músics que no se'l creien.
Va dir de manera repetida que se n'anava sense rencors, estimant tothom i que allà on anara parlaria bé de la banda d'Oliva i dels seus músics.
Com he dit al títol, tot molt trist. No pel comiat de Lamberto que era inevitable sinó per la forma en què s'ha produït que ha estat la contrària del que tots desitjàvem.
En propers posts seguiré contant les meues reflexions sobre aquest tema. En particular parlaré del paper de la junta directiva que crec que no ha estat el correcte.

Nou Bloc

Fa uns dies em vaig adherir al projecte MésVilaweb, cosa que recomane tothom que faça, i això et dóna l'opció de tenir un bloc als blocs de MésVilaweb. He obert, per tant, un nou bloc que no sé amb quina freqüència actualitzats. El podeu trobar a Després de l'activitat...

Gràcies, moltes gràcies.

Divendres passat, 17 de juny, vam celebrar un sopar en què s'homenatjava tres companys que han arribat a la seua jubilació i el centre actual, que es jubila també perquè s'està acabant de construir el nou Institut Enric Valor de Pego.
Un dels companys jubilats, com sabeu quasi tots els qui em llegiu, sóc jo mateix i els altres són Josepa Gilabert i Víctor Navarro.
L'acte va resultar magnífic, començant pel lloc (el pati de l'Institut) que es va condicionar i adornar de manera acurada, seguint pel sopar que va servir el càtering del recentment proclamat campió d'Espanya de cuiners, Evarist Miralles, i continuant amb el fi de festa que va ser impressionant. Van venir un  nombre important de xiques i xics de la banda de música que ens van tocar diversos pasdobles i marxes mores, es va projectar un vídeo molt agradable sobre els tres companys (gràcies, Maite, Rosa, Dolors i....) i amb la presentació de Tomàs Llopis vam dir unes paraules els homenatjats: Josepa, Víctor i jo seguides de regals per als tres presentats pel mateix Tomàs, per Joan Ramon Morell i per Paco Lleches (gràcies a tots ells per les boniques paraules que ens van dedicar)

Després del 22-M a Oliva

Sé que han passat bastants dies des del dia de les eleccions municipals però he preferit deixar aquest temps per pronunciar-me.
L'endemà mateix de les eleccions (per no dir la mateixa nit electoral) volia fer unes reflexions però vaig pensar que era millor no interferir en les possibles reaccionsi/o decisions que volgueren fer els diferents partits.
La gran quantitat de rumors i mentides que se sentien per la ciutat, escampades a propòsit fin i tot abans de les eleccions, mereixien una resposta però era preferible que es feren de forma oficial.
Les notes del PSOE de dilluns 1 de juny, usant la premsa i la web, plenes d'incorreccions, mentides i, si m'apureu, il·legibles des del punt de vista sintàctic i gramatical van tindre la resposta adequada i clara per part del BLOC el dia 2 de forma pública, sense intermediaris, i a través d'un vídeo que tothom pot veure i escoltar. Em limite a posar-vos ací l'enllaç a la nota de premsa del Bloc del dia 2-6-11:

Vot útil

Quan sent parlar de vot útil sempre és per part dels partits majoritaris que pretenen arreplegar els vots de gent indecisa fent creure que el vot a un partit més menut no val per assolir els objectius que pretenen.

Cal dir que aquesta afirmació és absolutament falsa, en general.
En concret i en aquestes eleccions de diumenge pròxim, PSOE ens diu que per fora el PP cal votar-los a ells, quan l'anàlisi de les enquestes que s'estanca publicant aquests dies ens diu que, simplement amb què Compromís arribe al 5% dels vots i puga entrar a les Corts, el PP perd automàticament 3 escons almenys que li venen pel fet de no poder passar del abusiu mínim que conté la llei electoral valenciana. Per tant,

CAL VOTAR COMPROMÍS A LES CORTS VALENCIANES SI VOLEM FER FORA EL PP

De la mateixa manera, a les municipals d'Oliva, l'anàlisi acurada de les enquestes que es manegen, ens diu que només el vot al BLOC pot fer que el PSOE no assolesca la majoria absoluta o la majoria còmoda que li permeta governar amb un grup residual. És a dir,

A OLIVA CAL VOTAR BLOC-COMPROMÍS

Amb el PSOE (també) anem de cul

Si anar de cul és anar cap arrere, això és el que passa amb el PSOE d'Oliva en vistes a les eleccions municipals de 2011.
En els seus programes electorals de les convocatòries electorals anteriors (almenys des del 1999) apareixia el compromís de construcció d'un Auditori. Pel que siga (i podem entendre les circumstàncies que han dificultat assolir el compromís) no s'ha pogut arribar a acomplir allò que es prometia ni amb alcaldies del PP ni amb alcaldies del PSOE.
Però arriba el 2011 i el PSOE elabora el seu programa electoral sense cap referència (ho heu llegit bé, cap) a la construcció de l'Auditori Municipal. Però estudiant una mica més a fons aquest programa electoral, ens trobem amb una dada que espanta. Sabeu quantes vegades apareixen les paraules música i musical? Doncs apareix ZERO (sí, 0) vegades.
Per tant, això que he dit al principi:

AMB EL PSOE(també)ANEM DE CUL

Per si voleu confirmar vosaltres mateixa el que us dic i pugueu veure un programa electoral desgavellat i refregit, el teniu a
Programa PSOE Oliva 2011

Recuperació del ridícul de la Sra. Chelo Escrivà

Ara que la Sra Chelo Escrivà ha decidit presentar-se com a candidata a l'alcaldia d'Oliva vull recordar-vos el post que vaig escriure el juny passat amb motiu del ridícul que va fer quan allò del Wanted (only alive).
Podeu rellegir-lo clicant ací.

Pasqua 2011

Vaig comentar a Twitter els mateixos diumenge i dilluns de Pasqua com havíem passat els dos dies de Pasqua. En una d'aquelles piulades vaig prometre que penjaria unes fotos. Això és el que vaig a fer ara.
Diumenge, després d'haver estat de matí a la Visitatio Sepulchri a Gandia, vam anar cap a la Marina.

Un trimestre queda

Acabe de començar les vacances de Pasqua del meu darrer curs a l'ensenyament. Començarà, per tant, d'ací dues setmanes l'últim trimestre que és, a més, el més curt dels que recorde. Com se sol dir en aquests casos, que siga per a bé.

No es presentarà Zapatero. I què?

Des de les 10 del matí del 2 d'abril, tothom (premsa, ràdio, converses particulars...) parla de la no renovació de ZP com a candidat al parlament espanyol l'any que ve.
Jo em pregunte, en què ha de canviar això la nostra vida? Ara com ara, les nostres preocupacions haurien d'anar encaminades a les eleccions municipals i, sobre tot, a les eleccions a les Corts Valencianes.
Que hi siga, o no , Zapatero no canviarà que el poble valencià tinga com a prioritat fer fora del govern valencià la indiginitat representada per Francisco Camps i de tots els seus acòlits del PP.
Centrem-nos en aquest objectiu que, com he escrit en alguna altra ocasió, el PODEM aconseguir. Només ens faltava que, a sobre, s'apropiaren dels símbols més preuats per tots nosaltres, com banderes, Jaume I i d'altres. Ara resulta que la senyora Rita Barberà està al mateix nivell que el rei Jaume. L'acabament del seu discurs del dia 2 va ser, per si no ho heu sentit, "...Jaime I y Rita Barberà".
Centrem-nos. PODEM.

Tercera (ara definitiva)

Ens els darrers posts, abans de la feina del Molt Honorable de forçar el tancament de TV3, vaig dedicar-ne dos d'ells al tema de la meua jubilació voluntària - Primer pas i Segona passa (quasi definitiva)- i ara, com veieu al títol, ve la continuació i final de la sèrie.
El dia 15 de març, dimarts, ha acabat el termini per poder renunciar a la soŀlicitud de la jubilació voluntària i, per tant, em puc considerar, oficialment, un home en els seus últims mesos de treball actiU remunerat. A finals d'aquest curs acabaré la meua tasca activa que sempre ha estat en el món de l'ensenyament.
Sé que la majoria de vosaltres em direu que ara he de disfrutar fent allò que vulga sense cap lligam ni horari i totes eixes coses i, per tant, si voleu, us podeu estalviar de contar-m'ho (però per mi, no us talleu).
És així, efectivament, però poseu-vos al meu lloc i penseu que és normal que em senta davant d'una situació nova i això em provoque una incertesa que, un poc cagadubtes com sóc, em fa estar una mica amoïnat pel futur i alguns dies em fa dormir malament.
Ja sé que aquests pensaments seran transitoris i que, amb un poc de temps, acabaran passant amb l'ajuda de la meua família i dels companys i amics. Jo, per la meua banda, seguiré fins el darrer dia treballant amb les mateixes ganes i dedicació que he posat tota la meua vida professional.
Alguns de vosaltres, a hores d'ara, estareu pensant per què he soŀlicitat la jubilació i m'estalviava aquestes cabòries. La veritat és que, pensant-ho fredament, havia de demanar-la per vàries raons.
Crec, de veritat, que és necessari donar pas a generacions noves en l'ensenyament i, tal com estan ara mateix les coses, això és difícil si no és substituint el professorat veterà. Jo mateix, en la meua pròpia família, tinc alguna persona esperant per poder accedir a l'ensenyament i no hi ha places disponibles.
Així mateix, he estat des de fa molts anys afiliat a un sindicat des del qual, en companyia d'altres, es va aconseguir aquesta jubilació voluntària que ara acaba i he signat i m'he manifestat per la continuació de la mesura. Pense que és bastant conseqüent demanar la jubilació.
A més, i aixó és una broma, jo sóc de La Font d'en Carròs i als fonters sempre hem tingut fama de cabuts. Fa ja algun temps  vaig dir que no estaria jo treballant quan tinguérem l'Institut nou. Així que és necessari que em jubile ara que anem a tenir nou Institut a Pego.
Espere poder anar al nou centre com a visitant. Estaré sempre a disposició dels companys i companyes de Pego pel que necessiten de mi.

Per la llibertat d'expressió

Per la llibertat d'expressió
Sí a TV3
#sensesenyal
#volemtv3

Pregó faller a Gandia

Ahir, dissabte 5 de febrer, vaig ser a Gandia en l'acte de la Crida fallera formant part de la banda d'Oliva.
Aquest any l'acte ha canviat el seu format i consta ara de dues parts, la primera un Pregó faller a la Plaça de Sant Josep i la segona la crida pròpiament dita a la Plaça de l'Ajuntament.
És del primer acte de què vull parlar. Va consistir en un pregó llegit a duo per Ximo Rovira i pel seu oncle (ara no recorde el seu nom). Va ser un pregó infame, d'una qualitat molt i molt baixa, ple de tòpics populistes i, desgraciadament, amb retorn al blaverisme que jo suposava oblidat de les Falles de Gandia.
Sense venir a conte,van introduir en el pregó referències a tot allò que els catalans ens furten i se n'apropien. No s'els va ocórrer altra cosa que dir que els catalans s'havien apropiat de la paella, de la mateixa manera que ens havien robat Ausiàs March, Joanot Martorell, Roig(sic) de Corella, etc.
A Sant de què anava tot això? Està necessitat Ximo Rovira de fer mèrits davant dels seus caps a Canal 9? Incomprensible dins de l'ambient de les Falles de Gandia dels darrers anys, i més quan el seu oncle és directiu de la falla de Corea, que últimament s'ha distingit per la qualitat dels seus llibrets i de les coŀlaboracions d'importants escriptors que, n'estic ben segur, estaran absolutament en contra d'aquestes actituds.
A veure si hi ha alguna reacció front a aquests atacs a la racionalitat.
Malgrat que no us serà de gust, podeu veure el pregó a Gandia Televisió. Segur que el tindran gravat.

Prova d'enllaç

Amb aquesta darrera afició meua de les xarxes socials (encara no m'ha agafat molt fort però) estic provant aplicacions per donar a conéixer els posts del bloc en Facebook o en Twitter. Així que aquest post l'escric només amb la intenció de provar si apareix en les xarxes esmentades. Potser esborraré el post en comprovar-ho.

Segona passa (quasi definitiva)

Aquest matí he estat a Alacant per tal de presentar la documentació que la Conselleria demana per concedir la jubilació anticipada LOGSE, gens complicat: una instància, una fotocòpia del DNI i el certificat literal de naixement (vegeu el post anterior).
He preferit anar a Alacant i no usar cap altre camí possible de presentar la documentació per la tradicional desconfiança que tenim (almenys jo en tinc) cap al funcionament de la burocràcia al nostre país.
No sé si tota la gent que em llegeix coneix bé el terme "jubilació LOGSE". Es tracta de l'acompliment d'un acord entre els Ministeris d'Educació i Hisenda amb els sindicats dels ensenyants, que permetia jubilar els i les professores que compleixen 60 anys abans del 31 d'agost. La jubilació comença l'1 de setembre.
No cal que diga ací (perquè molts de vosaltres ja m'ho heu sentit dir) que he dubtat molt en presentar la paperassa (de fet encara estic dubtós) perquè em trobe molt bé de salut i d'ànims per seguir, però el fet que siga aquest l'últim any de l'acord i l'enrenou que s'està muntant amb el tema de les pensions ha provocat que, per ara, siga partidari d'acceptar la jubilació.
De tota manera, hi ha fins el dia 15 de març per poder renunciar. Seguiré informant si voleu seguir-me.

Primer pas

Amb l'arribada de gener comença el termini (fins a finals de febrer) per presentar la documentació per a la jubilació anticipada. Cal presentar (amb alguns altres documents) el certificat de naixement.
I això és el que vaig fer ahir, anar a l'ajuntament de La Font a sol·licitar el certificat. És, ai mare, el primer pas.
Us mantindré informats dels propers passos.